Conte de la primavera: N.Zamataro, Història d'ocellets
BONES VACANCES DE LA PRIMAVERA!
domingo, 24 de marzo de 2013
HA ARRIBAT LA PRIMAVERA!
Conte de LA PRIMAVERA
Una papallona es va llevar aviadet,
es va pintar de colors i sortí poc a poquet.
Es va trobar amb el seu amic, Joan el cargol
i feliços va jugar amb una pilota.
Quan es van cansar, quiets es van quedar.
Pfragància de flors, bonics colors.
Ei! Estireu les orelles, va dir content el cuc.
Sento arribar una abella!-els indica amb la mà.
Amb una gran cistella plena de flors,
arriba l'abella portant molts colors.
Van celebrar contents l'arribada de la primavera,
amb colors i perfums, es vestia la prada.
Revista : Maestra Infantil 2009
Una papallona es va llevar aviadet,
es va pintar de colors i sortí poc a poquet.
Es va trobar amb el seu amic, Joan el cargol
i feliços va jugar amb una pilota.
Quan es van cansar, quiets es van quedar.
Pfragància de flors, bonics colors.
Ei! Estireu les orelles, va dir content el cuc.
Sento arribar una abella!-els indica amb la mà.
Amb una gran cistella plena de flors,
arriba l'abella portant molts colors.
Van celebrar contents l'arribada de la primavera,
amb colors i perfums, es vestia la prada.
Revista : Maestra Infantil 2009
Conte de la primavera
Conte: D.J.,Les aranyes i la pluja
Hi
havia un vegada un país on plovia. Plovia un dia, plovia dos dies, fins hi
tot tres. Plovia una setmana, dues setmanes, fins hi tot un mes. Plovia un mes,
dos mesos, fins hi tot -tres. Tots els animals tenien fred i estaven espantats.
Ningú sabia que
fer. La família de les aranyes estava molt
mullada i farta de la pluja. Un dia les aranyes van decidir a reunir-se i
parlar de aquell problema tan mullat. L'àvia aranya, que era molt vella,
balancejant furiosament en un fil de seda – pensava.....Va sacsejar el seu
cos brillant d'anada i tornada pensant i pensant i per fi va trobar la
resposta.
-Ja sé com parar la pluja, però no puc fer ho tot sola. Cadascú ha d'ajudar.
Primer l'aranya va cridar el seu net petit i li va preguntar:
-Estàs preparat per fer un teixit?
-Sí, l'avia, faré que vulguis...- li va respondre l'aranya petita amb les potes de color lila.
-Així, has de fer un teixit com una muntanya, d'una punta del la terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color lila va fer una muntanya de color lila i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora aquest núvol tan mullat però encara no va arribar ni amb la ma ni amb l'escombra.
L'aranya va cridar el seu net petit amb les potes de color blau i li va dir:
-Així, has de fer un teixit de color blau, d'una punta de la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color blau va fer una muntanya de color blau i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
La vella aranya va cridar el seu net amb les potes de color verd i li va demanar que faci un teixit de color verd, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora. Però no podia treure el núvol fora.
Una mica cansada l'aranya va cridar el seu net amb les potes de color groc i li va demanar que faci un teixit de color groc, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar un altre cop i treure la pluja fora. Però tampoc podia treure el núvol fora.
L'aranya va cridar el seu net amb les potes de color taronja i li va dir:
-Aixi, has de fer una teranyina molt forta de color taronja, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color taronja va fer una muntanya de color taronja i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
Ja estava molt cansada i farta de tant de pujar i baixar però va cridar el seu net amb les potes de color vermell i li va demanar que faci el teixit , d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
L'avia aranya va agafar la seva escombra per ultima vegada, ja molt cansada va pujar i va arribar al cim de la muntanya. Va estirar les seves potes i amb l'escombrava treure fora el núvol i la pluja! Per fi va sortir el sol!
El sol va escalfar la Terra i les flors van començar a sortir. Així va arribar la primavera. Els animals van fer una festa per gaudir del sol i de la muntanya de colorin que es deia l'Arc de Sant Martí. Vet aquí un gos vet aquí una aranya i aquest conte se'n va a la muntanya.
-Ja sé com parar la pluja, però no puc fer ho tot sola. Cadascú ha d'ajudar.
Primer l'aranya va cridar el seu net petit i li va preguntar:
-Estàs preparat per fer un teixit?
-Sí, l'avia, faré que vulguis...- li va respondre l'aranya petita amb les potes de color lila.
-Així, has de fer un teixit com una muntanya, d'una punta del la terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color lila va fer una muntanya de color lila i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora aquest núvol tan mullat però encara no va arribar ni amb la ma ni amb l'escombra.
L'aranya va cridar el seu net petit amb les potes de color blau i li va dir:
-Així, has de fer un teixit de color blau, d'una punta de la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color blau va fer una muntanya de color blau i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
La vella aranya va cridar el seu net amb les potes de color verd i li va demanar que faci un teixit de color verd, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora. Però no podia treure el núvol fora.
Una mica cansada l'aranya va cridar el seu net amb les potes de color groc i li va demanar que faci un teixit de color groc, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar un altre cop i treure la pluja fora. Però tampoc podia treure el núvol fora.
L'aranya va cridar el seu net amb les potes de color taronja i li va dir:
-Aixi, has de fer una teranyina molt forta de color taronja, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color taronja va fer una muntanya de color taronja i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
Ja estava molt cansada i farta de tant de pujar i baixar però va cridar el seu net amb les potes de color vermell i li va demanar que faci el teixit , d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
L'avia aranya va agafar la seva escombra per ultima vegada, ja molt cansada va pujar i va arribar al cim de la muntanya. Va estirar les seves potes i amb l'escombrava treure fora el núvol i la pluja! Per fi va sortir el sol!
El sol va escalfar la Terra i les flors van començar a sortir. Així va arribar la primavera. Els animals van fer una festa per gaudir del sol i de la muntanya de colorin que es deia l'Arc de Sant Martí. Vet aquí un gos vet aquí una aranya i aquest conte se'n va a la muntanya.
les aranyes de l'Arc de Sant Martí
Contes clàssics - La Caputxeta Vermella
Ràdio lúdica infantil- conte de la Caputxeta Vermella
AMB UNA CULLERETA ENS VA SORTIR LA CAPUTXETA
sábado, 23 de marzo de 2013
Somiem...i volem
El conte "La vaca somiadora que vola" basat a un conte d' Argentina, S.G. Correa, La vaca somiadora
CONTE DE LA PAU
conte:DJ,El millor amic del granger Pep
Hi havia una vegada una granja de l’oncle Pep , qui era l’oncle del meu amic Pau. En la granja vivien diferents animals: una vaca, un cavall, una ovella, una gallina, un gos, un gat i un colom blanc.
Un dia de bon matí la vaca va dir:-Crec, que de tots els animals de la granja jo sóc la millor amiga del Pep,perquè cada matí li dono una mica de llet i així el Pep mai es posa malalt.
El cavall li va respondre:- No, no, no es veritat. Jo sóc el millor amic de l’oncle Pep perquè li ajudo al camp i sempre me’l porto al poble, perquè no camini tant. També el gos els va dir , que tot era una gran ximpleria perquè ell- el gos era el millor amic de l’oncle Pep. Li cuidava la casa a la nit, lladrava quan veia un perill.
El gat deia que era una bona companyia al llit i li feia calor als peus, així el millor amic era el gat. L’ovella tenia la seva opinió: Jo sóc- deia- la millor amiga del Pep, perquè amb la meva llana es fa jerseis per l’hivern, així el Pep mai passa fred.
El gat deia que era una bona companyia al llit i li feia calor als peus, així el millor amic era el gat. L’ovella tenia la seva opinió: Jo sóc- deia- la millor amiga del Pep, perquè amb la meva llana es fa jerseis per l’hivern, així el Pep mai passa fred.
La gallina estava cridant molt fort: Jo,sóc la millor amiga del granger.Cada matí li poso els ous per esmorzar, així..... Jo, JO, JO sóc la millor amiga del Pep. Així va ser com va començar la discussió i com tots els animal es van barallar i cridaven uns als altres. De sobte la vaca va dir:
-Molt be, ja no tinc cap amic aquí i me’n vaig de la granja!
De seguida el cavall, l’ovella, el gos i el gat van decidir deixar la granja. Així el pobre granger Pep es va quedar tot sol, sense cap animal.....
O pot ser ha quedat algú? Es clar, què si! Ens hem oblidat del colom blanc, que no va dir res a l’hora de la baralla dels animals, ja que ell no feia ni llana, ni donava llet, ni cuidava la casa a la nit. Només feia la companyia, menjava les molles del pa i escoltava la veu del Pep. Així, el colom no feia gens interesant a la granja. Aleshores el Pep es va posat molt trist, ja que trobava faltar la llet, els ous, dormia malament i passava fred a la nit.
El colom blanc pensava:-No pot ser així, he de trobar alguna solució.
Finalment, va decidir volar per tot el món i buscar els animals perduts. Va volar molt, molt alt perquè tots els animals li vegin al cel, i encara que estava molt cansat, va sentir el .......MUUU de la vaca i el .....BEEEE de l’ovella i poc a poc va trobar tots els amics del Pep i tots els animals van tornar a la granja.
Els animals van decidir no barallar-se mai més, ajudar uns als altres i van decidir - el millor amic del Pep era el colom blanc, perquè els va unir i els va tornar a la granja.
Avui dia, el colom blanc vola per tot el món i ajuda a tothom a unir-se i fer-se amics.
Els animals van decidir no barallar-se mai més, ajudar uns als altres i van decidir - el millor amic del Pep era el colom blanc, perquè els va unir i els va tornar a la granja.
Avui dia, el colom blanc vola per tot el món i ajuda a tothom a unir-se i fer-se amics.
EL COLOM DE LA PAU
Suscribirse a:
Entradas (Atom)