Hi
havia un vegada un país on plovia. Plovia un dia, plovia dos dies, fins hi
tot tres. Plovia una setmana, dues setmanes, fins hi tot un mes. Plovia un mes,
dos mesos, fins hi tot -tres. Tots els animals tenien fred i estaven espantats.
Ningú sabia que
fer. La família de les aranyes estava molt
mullada i farta de la pluja. Un dia les aranyes van decidir a reunir-se i
parlar de aquell problema tan mullat. L'àvia aranya, que era molt vella,
balancejant furiosament en un fil de seda – pensava.....Va sacsejar el seu
cos brillant d'anada i tornada pensant i pensant i per fi va trobar la
resposta.
-Ja sé com parar la pluja, però no puc fer ho tot sola. Cadascú ha d'ajudar.
Primer l'aranya va cridar el seu net petit i li va preguntar:
-Estàs preparat per fer un teixit?
-Sí, l'avia, faré que vulguis...- li va respondre l'aranya petita amb les potes de color lila.
-Així, has de fer un teixit com una muntanya, d'una punta del la terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color lila va fer una muntanya de color lila i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora aquest núvol tan mullat però encara no va arribar ni amb la ma ni amb l'escombra.
L'aranya va cridar el seu net petit amb les potes de color blau i li va dir:
-Així, has de fer un teixit de color blau, d'una punta de la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color blau va fer una muntanya de color blau i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
La vella aranya va cridar el seu net amb les potes de color verd i li va demanar que faci un teixit de color verd, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora. Però no podia treure el núvol fora.
Una mica cansada l'aranya va cridar el seu net amb les potes de color groc i li va demanar que faci un teixit de color groc, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar un altre cop i treure la pluja fora. Però tampoc podia treure el núvol fora.
L'aranya va cridar el seu net amb les potes de color taronja i li va dir:
-Aixi, has de fer una teranyina molt forta de color taronja, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color taronja va fer una muntanya de color taronja i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
Ja estava molt cansada i farta de tant de pujar i baixar però va cridar el seu net amb les potes de color vermell i li va demanar que faci el teixit , d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
L'avia aranya va agafar la seva escombra per ultima vegada, ja molt cansada va pujar i va arribar al cim de la muntanya. Va estirar les seves potes i amb l'escombrava treure fora el núvol i la pluja! Per fi va sortir el sol!
El sol va escalfar la Terra i les flors van començar a sortir. Així va arribar la primavera. Els animals van fer una festa per gaudir del sol i de la muntanya de colorin que es deia l'Arc de Sant Martí. Vet aquí un gos vet aquí una aranya i aquest conte se'n va a la muntanya.
-Ja sé com parar la pluja, però no puc fer ho tot sola. Cadascú ha d'ajudar.
Primer l'aranya va cridar el seu net petit i li va preguntar:
-Estàs preparat per fer un teixit?
-Sí, l'avia, faré que vulguis...- li va respondre l'aranya petita amb les potes de color lila.
-Així, has de fer un teixit com una muntanya, d'una punta del la terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color lila va fer una muntanya de color lila i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora aquest núvol tan mullat però encara no va arribar ni amb la ma ni amb l'escombra.
L'aranya va cridar el seu net petit amb les potes de color blau i li va dir:
-Així, has de fer un teixit de color blau, d'una punta de la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color blau va fer una muntanya de color blau i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
La vella aranya va cridar el seu net amb les potes de color verd i li va demanar que faci un teixit de color verd, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora. Però no podia treure el núvol fora.
Una mica cansada l'aranya va cridar el seu net amb les potes de color groc i li va demanar que faci un teixit de color groc, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar un altre cop i treure la pluja fora. Però tampoc podia treure el núvol fora.
L'aranya va cridar el seu net amb les potes de color taronja i li va dir:
-Aixi, has de fer una teranyina molt forta de color taronja, d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
El net petit de color taronja va fer una muntanya de color taronja i l'avia va pujar amb una escombra per treure fora el núvol però encara no arribava ni amb l'escombra.
Ja estava molt cansada i farta de tant de pujar i baixar però va cridar el seu net amb les potes de color vermell i li va demanar que faci el teixit , d'una punta del la Terra fins a l'altra perquè pugui pujar i treure la pluja fora.
L'avia aranya va agafar la seva escombra per ultima vegada, ja molt cansada va pujar i va arribar al cim de la muntanya. Va estirar les seves potes i amb l'escombrava treure fora el núvol i la pluja! Per fi va sortir el sol!
El sol va escalfar la Terra i les flors van començar a sortir. Així va arribar la primavera. Els animals van fer una festa per gaudir del sol i de la muntanya de colorin que es deia l'Arc de Sant Martí. Vet aquí un gos vet aquí una aranya i aquest conte se'n va a la muntanya.
les aranyes de l'Arc de Sant Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario